Montse Jiménez, a través del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar fa unes setmanes el seu nou llibre, sota el títol Papallones, bruixes, conjurs, donzelles i cavallers errants. L’obra tracta la relació de la bruixeria amb l’arquitectura, la biologia o el cinema.
De fet, l’escriptora i professora de Sarrià de Ter es centra en animals que han estat sacrificats al llarg de la història perquè es pensava que tenien un nexe amb les bruixes. Montse Jiménez introdueix l’exemple de la papallona Fènix, que apareix a la portada del llibre, de la qual es pensava que era la reencarnació d’una bruixa perquè era un animal nocturn i, quan l’agafen, emet un crit semblant al d’una dona.
Jiménez també recupera el terme “comunidor”, una paraula que ja no apareix als diccionaris degut al seu desús. L’autora explica que els comunidors, també coneguts com a esglésies del clima, servien per foragitar les bruixes a través d’un ritual que comandava el mossèn en qüestió.
Els comunidors es van deixar d’utilitzar fa al voltant de tres segles, així que la seva funció i les seves ubicacions són molt desconeguts. Montse Jiménez proposa crear una espècie d’inventari dels comunidors més importants, per tal de tenir controlats els espais i poder explicar quin era el seu paper.
Papallones, bruixes, conjurs, donzelles i cavallers errants forma part al volum 122 de la col·lecció “Documents” publicada per la UAB.
Imatge: Universitat Autònoma de Barcelona
